Mondoñedo, la catedral agenollada.

Aquest reportatge correspon al viatge cultural a Lugo que vam fer a primers de l’any 2020, abans del confinament. Fou l’últim –fins ara- viatge que vam fer amb l’Imserso.
La catedral basílica de la Mare de Déu de l'Assumpció de Mondoñedo és, juntament amb la concatedral del Ferrol, una de les seus episcopals de la diòcesi de Mondoñedo-Ferrol, a Galícia. Rep el sobrenom de la "Catedral agenollada" per les seves perfectes proporcions i escassa alçada.
Va ser declarada Monument Nacional el 23 de maig de 1902. El papa Joan XXIII, mitjançant una butlla datada el 9 de març de 1959, la va nomenar basílica.
Al seu interior hi ha el museu catedralici i diocesà "Santos San Cristóbal", fundat el 1969, que compta amb importants obres d'art religiós, sent un dels més importants de Galícia en el seu gènere.
A mitjan el segle IX, un conjunt de monjos es va assentar al costat del Cantàbric. Alfons III d'Astúries va donar el seu beneplàcit a l'assentament configurant en certa manera la nova diòcesi. En 866, el bisbat de Lugo va cedir terrenys al nord dels seus dominis, propers al mar Cantàbric, donant origen a la diòcesi mindonense i creant-se el Monestir de Sant Martí de Mondoñedo com a seu de la mateixa.
A causa de la seva proximitat al mar i el perill de les freqüents incursions dels pobles del nord (normands i víkings), els bisbes van pensar en la necessitat de traslladar-se a terres de l'interior. Els bisbes de la seu mindonenca van aconseguir l'autorització del papa i els reis de traslladar la seu de la diòcesi a l'actual Mondoñedo al voltant de l'any 1112. Aleshores es va veure la necessitat de la construcció d'una nova seu catedralícia, l'actual.
El temple, d'estil romànic amb afegits i reformes posteriors, es va començar a construir el 1219 i el 1246 estaria avançada l'obra, encara que es va concloure durant els segles XIII i XIV. La catedral a la seva estructura inicial tenia tres absis; el més gran i dos menors.
La catedral actual és un edifici de tres naus, amb volta de creueria sobre arcs apuntats. La façana del temple es compon de tres grans ogives que es corresponen amb les tres naus. La façana occidental posseeix una rosassa del segle XIV de 5 metres de diàmetre amb vidrieres policromades. Està flanquejada per dues imponents torres, decorades amb motius heràldics.

Pintures murals: La degollació dels innocents.

Pintures murals: Vida i martiri de Sant Pere.

Museu d´art sacre.

Detalls de la façana.