L'any 1937, durant la guerra civil espanyola, els avions de les forces expedicionàries feixistes que donaven suport a la insurrecció del general Franco varen bombardejar Vallcarca. Fou un dels objectius militars importants de la zona, a causa de la fàbrica de ciment i la connexió marítima amb Mallorca mitjançant el port.
A Vallcarca hi havia una colònia on vivien els treballadors de les instal·lacions industrials i portuàries i de l'estació de Renfe, que aleshores era l'únic mitjà de comunicació dels treballadors i llurs famílies. La colònia comptava amb església, escola, mercat, economat, escorxador, baixador del ferrocarril, caserna de la Guàrdia Civil, port, cine/teatre, bar/cantina, ambulatori, camp de futbol, etc.
El problema era la pols que infestava la zona, que ho cobria tot amb una capa blanquinosa. Per altra banda, els fills barons dels treballadors que vivien en la colònia, quan complien 18 anys havien de marxar si no treballaven a la fàbrica. Molts d’ells, si treballaven a Sitges havien d’entrar-hi d’amagat per tal de residir amb llurs famílies.
A principis dels anys 70, i degut a la insalubritat manifesta, els habitants de la colònia varen anar marxant a viure a altres llocs propers, incentivats per la direcció de la fàbrica que els subvencionà parcialment la despesa. La colònia fou enderrocada, i avui dia només queden en peu els anomenats “xalets”, que eren els habitatges dels encarregats.
Actualment i degut a la crisi, i encara que amb llicència d’explotació fins l’any 2029, la producció de la fàbrica està tancada. No així l’extracció d’àrids que continua a ple rendiment. Tot això suposa la constant degradació del Parc Natural del Garraf, molt castigat per les pedreres i l’antic abocador de la Vall d’en Joan.
La fàbrica.
