Emplaçada estratègicament en un lloc ideal, a ran de la línia del ferrocarril, la fàbrica fou inaugurada l’any 1903 i l’any 1913 es construí el port per donar sortida als materials de la producció. Aquest port fou especialment actiu durant l’ampliació del port de Barcelona en el que 12 milions de tones de pedres del Garraf s’utilitzaren pel projecte.
L'any 1937, durant la guerra civil espanyola, els avions de les forces expedicionàries feixistes que donaven suport a la insurrecció del general Franco varen bombardejar Vallcarca. Fou un dels objectius militars importants de la zona, a causa de la fàbrica de ciment i la connexió marítima amb Mallorca mitjançant el port.
A Vallcarca hi havia una colònia on vivien els treballadors de les instal·lacions industrials i portuàries i de l'estació de Renfe, que aleshores era l'únic mitjà de comunicació dels treballadors i llurs famílies. La colònia comptava amb església, escola, mercat, economat, escorxador, baixador del ferrocarril, caserna de la Guàrdia Civil, port, cine/teatre, bar/cantina, ambulatori, camp de futbol, etc.
El problema era la pols que infestava la zona, que ho cobria tot amb una capa blanquinosa. Per altra banda, els fills barons dels treballadors que vivien en la colònia, quan complien 18 anys havien de marxar si no treballaven a la fàbrica. Molts d’ells, si treballaven a Sitges havien d’entrar-hi d’amagat per tal de residir amb llurs famílies.
A principis dels anys 70, i degut a la insalubritat manifesta, els habitants de la colònia varen anar marxant a viure a altres llocs propers, incentivats per la direcció de la fàbrica que els subvencionà parcialment la despesa. La colònia fou enderrocada, i avui dia només queden en peu els anomenats “xalets”, que eren els habitatges dels encarregats.
Actualment i degut a la crisi, i encara que amb llicència d’explotació fins l’any 2029, la producció de la fàbrica està tancada. No així l’extracció d’àrids que continua a ple rendiment. Tot això suposa la constant degradació del Parc Natural del Garraf, molt castigat per les pedreres i l’antic abocador de la Vall d’en Joan.
La fàbrica.
El forn número 6.
El forn número 6 en funcionament.
La sala de control.
Els “xalets”. Tot el que queda de l’antiga colònia.
El port.
La fàbrica vista des de l’aire.
Les maleïdes pedreres....
16 de maig del 2022
12 de maig del 2022
Castellfollit de la Roca
El petit poble de Castellfollit de la Roca s'alça sobre una espectacular cinglera basàltica de 50 metres d'alçada i de gairebé un quilòmetre de llargada, retallat pel riu Fluvià.
Els estrets carrerons del poble desemboquen a l'antiga església de Sant Salvador, a l'extrem de la cinglera, on hi ha un mirador amb unes vistes privilegiades.
Castellfollit de la Roca és una de les portes d´entrada al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, a la província de Girona.
El barri vell està situat sobre una cinglera basàltica formada per dues colades de lava superposades. El nostre recorregut comença a la plaça de Catalunya i s'endinsa als carrers de la part vella del poble. Una part d’aquesta ruta coincideix amb l’antiga via romana Annia. Des de la passarel·la sobre el riu Fluvià es pot contemplar l'espectacular cingle amb el poble sobre ell.
Els estrets carrerons del poble desemboquen a l'antiga església de Sant Salvador, a l'extrem de la cinglera, on hi ha un mirador amb unes vistes privilegiades.
Castellfollit de la Roca és una de les portes d´entrada al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, a la província de Girona.
El barri vell està situat sobre una cinglera basàltica formada per dues colades de lava superposades. El nostre recorregut comença a la plaça de Catalunya i s'endinsa als carrers de la part vella del poble. Una part d’aquesta ruta coincideix amb l’antiga via romana Annia. Des de la passarel·la sobre el riu Fluvià es pot contemplar l'espectacular cingle amb el poble sobre ell.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)