26 de novembre del 2018
24 de novembre del 2018
Monells
Monells és des de fa uns pocs anys "el poble dels vuit cognoms catalans" (la pel·lícula). Però des de fa molts anys més, Monells és el poble al qual s'hi arriba per camins rurals apartats de les rutes més transitades. Monells és petit (molt petit) però increïblement harmònic, fotogènic i encantador en els seus carrers i plaça envoltada d'edificacions medievals.
És un poble que està fora de les rutes principals, encara que això no vol dir que està lluny de zones atractives, perquè està a un pas de la Costa Brava (o prop de la ciutat de Girona, la mateixa que té un casc medieval imponent amb racons que van sortir a la sèrie Joc de Trons). Monells no té res a envejar quant a fama en grans pantalles, ja que va ser triat com locació principal per una de les pel·lícules més taquilleres d'Espanya en temps recents. D'això que en poc temps s'ha fet créixer la seva fama turística.
És un poble que està fora de les rutes principals, encara que això no vol dir que està lluny de zones atractives, perquè està a un pas de la Costa Brava (o prop de la ciutat de Girona, la mateixa que té un casc medieval imponent amb racons que van sortir a la sèrie Joc de Trons). Monells no té res a envejar quant a fama en grans pantalles, ja que va ser triat com locació principal per una de les pel·lícules més taquilleres d'Espanya en temps recents. D'això que en poc temps s'ha fet créixer la seva fama turística.
22 de novembre del 2018
Camprodon
Camprodon és un municipi de la comarca del Ripollès. Se situa a la Vall de Camprodon, al cor dels Pirineus orientals. Té com a municipis veïns: Molló, al nord; Sant Pau de Segúries, Sant Joan de les Abadesses i la Vall de Bianya, al sud; Llanars i Ogassa, a l'oest, i Montagut i Oix, al sud-est. L'entitat de població principal és la vila de Camprodon, que es troba travessada pel riu Ter i pel seu afluent, el Ritort.
L'origen de la vila se situa en l'any 1118, quan Ramon Berenguer III concedí la construcció del mercat al costat del monestir de Sant Pere, embrió de la vila actual. L'any 1252, Camprodon esdevingué vila reial i cap de la vegueria homònima i deixà d'ésser subjecta a la jurisdicció de l'abat del monestir. Entre el 1286 i el 1301 el vescomte de Castellnou va ostentar la jurisdicció de la vila, per bé que després va tornar a incorporar-se al patrimoni comtal-reial.
Des del segle XV fins a la segona meitat del segle XIX, Camprodon patí diversos saquejos, incendis i destruccions causats per les mantes guerres que hi havia al dellà i deçà dels Pirineus en època moderna, i a les lluites intestines catalanes primer i espanyoles més tard. Així, hi ha constància del saqueig i incendi de la vila el 1470 a mans de Lluís XI de França, en el si de la Guerra Civil catalana (1462-1472). Durant la Guerra dels Segadors també patí saquejos francesos, que es repetiren el 1689 a mans del duc de Noailles durant la Guerra dels Nou Anys. El 1794, en el context de la Guerra Gran, entre les monarquies absolutistes europees contra la França revolucionària, el general Dagobert capturà i incendià la vila. La darrera destrucció que sofrí la vila se situa en el si de la tercera guerra carlina (1872-1876). En aquest cas, Camprodon es trobava dins el territori adscrit al bàndol carlí del pretendent Carles VII i fou escenari d'operacions militars.
Amb l'arribada de la restauració borbònica i la pacificació social del territori, Camprodon experimentà una notable prosperitat i estabilitat. Entre la puixant burgesia catalana, Camprodon es convertí en una destinació de vacances de muntanya. La "Suïssa dels barcelonins", en paraules de Bosch de la Trinxeria, experimentà un fort creixement urbanístic, amb l'aparició d'immobles d'arquitectura singular. L'alcalde de Barcelona Bartomeu Robert i Yarzábal fou un dels primers membres de la colònia d'estiuejants burgesos a Camprodon, quan inicià el costum vers el 1877. La proximitat del ferrocarril a Sant Joan de les Abadesses augmentà la potencialitat turística de la vila. Amb tot, la Guerra Civil espanyola estroncà aquesta prosperitat turística, i fins a l'etapa del desarrollismo franquista, la vila no tornà a recuperar el turisme perdut, aquest cop com a turisme de masses. Actualment, Camprodon és una destinació important dels estiuejants de muntanya.
En un altre ordre de les coses, Camprodon fou el lloc de naixement del compositor Isaac Albéniz i de l'escultor Joaquim Claret i Vallès.
L'origen de la vila se situa en l'any 1118, quan Ramon Berenguer III concedí la construcció del mercat al costat del monestir de Sant Pere, embrió de la vila actual. L'any 1252, Camprodon esdevingué vila reial i cap de la vegueria homònima i deixà d'ésser subjecta a la jurisdicció de l'abat del monestir. Entre el 1286 i el 1301 el vescomte de Castellnou va ostentar la jurisdicció de la vila, per bé que després va tornar a incorporar-se al patrimoni comtal-reial.
Des del segle XV fins a la segona meitat del segle XIX, Camprodon patí diversos saquejos, incendis i destruccions causats per les mantes guerres que hi havia al dellà i deçà dels Pirineus en època moderna, i a les lluites intestines catalanes primer i espanyoles més tard. Així, hi ha constància del saqueig i incendi de la vila el 1470 a mans de Lluís XI de França, en el si de la Guerra Civil catalana (1462-1472). Durant la Guerra dels Segadors també patí saquejos francesos, que es repetiren el 1689 a mans del duc de Noailles durant la Guerra dels Nou Anys. El 1794, en el context de la Guerra Gran, entre les monarquies absolutistes europees contra la França revolucionària, el general Dagobert capturà i incendià la vila. La darrera destrucció que sofrí la vila se situa en el si de la tercera guerra carlina (1872-1876). En aquest cas, Camprodon es trobava dins el territori adscrit al bàndol carlí del pretendent Carles VII i fou escenari d'operacions militars.
Amb l'arribada de la restauració borbònica i la pacificació social del territori, Camprodon experimentà una notable prosperitat i estabilitat. Entre la puixant burgesia catalana, Camprodon es convertí en una destinació de vacances de muntanya. La "Suïssa dels barcelonins", en paraules de Bosch de la Trinxeria, experimentà un fort creixement urbanístic, amb l'aparició d'immobles d'arquitectura singular. L'alcalde de Barcelona Bartomeu Robert i Yarzábal fou un dels primers membres de la colònia d'estiuejants burgesos a Camprodon, quan inicià el costum vers el 1877. La proximitat del ferrocarril a Sant Joan de les Abadesses augmentà la potencialitat turística de la vila. Amb tot, la Guerra Civil espanyola estroncà aquesta prosperitat turística, i fins a l'etapa del desarrollismo franquista, la vila no tornà a recuperar el turisme perdut, aquest cop com a turisme de masses. Actualment, Camprodon és una destinació important dels estiuejants de muntanya.
En un altre ordre de les coses, Camprodon fou el lloc de naixement del compositor Isaac Albéniz i de l'escultor Joaquim Claret i Vallès.
20 de novembre del 2018
Las Cañadas del Teide
Creat el 1954, el Parc Nacional del Teide es troba situat al centre de l'illa de Tenerife i comprèn un gran circ conegut per les Cañadas del Teide, la muntanya més alta d'Espanya.
Des del nivell del mar fins als 3.718 metres del pic Teide, tota l'illa de Tenerife està formada per l'edifici volcànic del volcà. Al pis més alt, a partir de la cota dels 2.000 metres d'altitud, es troba el Parc Nacional del Teide, de 13.571 hectàrees d'extensió. Geològicament i paisatgísticament és d'un valor incalculable, únic a nivell mundial, amb unes panoràmiques espectaculars tretes d'altres mons; la seva varietat de roques, formes i colors compensa una fauna pobra i de difícil observació, la vegetació escasseja i arriba a desaparèixer a les zones més altes, i la sensació que et produeix el Parc és realment emocionant i commovedora.
Des del nivell del mar fins als 3.718 metres del pic Teide, tota l'illa de Tenerife està formada per l'edifici volcànic del volcà. Al pis més alt, a partir de la cota dels 2.000 metres d'altitud, es troba el Parc Nacional del Teide, de 13.571 hectàrees d'extensió. Geològicament i paisatgísticament és d'un valor incalculable, únic a nivell mundial, amb unes panoràmiques espectaculars tretes d'altres mons; la seva varietat de roques, formes i colors compensa una fauna pobra i de difícil observació, la vegetació escasseja i arriba a desaparèixer a les zones més altes, i la sensació que et produeix el Parc és realment emocionant i commovedora.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)