El Parc Nacional de Timanfaya
Imprescindible la visita. Aquesta excursió és molt aconsellable fer-la amb bus encara que disposem de cotxe de lloguer. Les cues quilomètriques que es formen per accedir així ho aconsellen.
Un curiós passeig per la Tierra del Fuego muntats en un dromedari.
Els Jameos del Agua es van formar després de l'erupció del Volcà de la Corona. La paraula jameo, d'origen guanxe, fa referència al forat que es produeix a causa de l'enfonsament del sostre d'un tub volcànic, específicament en aquest cas, el tub volcànic de la Corona. En aquest lloc hi viu una espècie diminuta de cranc albí i cec que es troba en greu perill d'extinció. Aquest animaló és endèmic de la illa i no es troba a cap altre lloc del planeta.
La Cueva de los Verdes és una formació singular de característiques paisatgístiques i vulcanològiques d'un valor extraordinari. Situada al nord de l'illa, i integrada al vast paisatge volcànic del Malpaís de la Corona, és una de les meravelles que amaguen les entranyes de Lanzarote.
Utilitzada com a refugi de la població davant dels pirates barbarescos del nord d'Àfrica durant els segles XVI i XVII, la Cueva de los Verdes deu el seu nom al cognom d'una família que feia servir la cova i guardava el seu bestiar als voltants.
A la cova hi ha un secret. Només pot ser conegut pels iniciats, aquells que l'han visitada, i que, un cop se n'han convertit en sabedors, es comprometen a no divulgar-ho.
Situat a 500 metres sobre un penya-segat, El Mirador del Río ofereix una vista panoràmica espectacular de Lanzarote i l'arxipèlag Chinijo*.
Inaugurat als anys 70, és una de les obres arquitectòniques més representatives de César Manrique per la integració de la mà de l'home al medi natural, una fórmula harmònica que uneix art i natura.
*El terme Chinijo significa «petit» i és propi del lèxic de Lanzarote, on principalment s'utilitza per referir-se afectuosament als nens.
La Graciosa és la vuitena illa canària, que juntament amb les illes de Montaña Clara, Roque del Este, Roque del Oeste i La Alegranza forma part de l'arxipèlag Chinijo. Està situada al nord de Lanzarote, de la qual la separa un braç de mar conegut com El Río.
La Caleta de Sebo, capital de la Graciosa
La Caleta del Sebo és un dels racons més peculiars de les Illes Canàries. És la 'capital' de La Graciosa, única illa habitada del Parc Natural Arxipèlag Chinijo. Des del poble d'Órzola (nord de Lanzarote) surten diàriament vaixells que en vint minuts apropen el visitant a aquest santuari de pau, de cases blanques i carrers de sorra rossa.
A la impressionant zona nord de l'illa de la Graciosa, a pocs quilòmetres a l'oest de la Platja Lambra, hi ha un tresor natural únic: el Caletón de los Arcos. Aquests quatre arcs naturals de pedra de basalt són una obra mestra de la natura, formats per l'erosió del mar embravit que xoca contra les roques volcàniques, creant un espectacle visual incomparable.
Al fons s'hi veu l'illa de l'Alegranza. La nostra intenció era visitar-la però cal un permís especial ja que és de propietat privada. A més, actualment no es fan excursions programades i fer-ho de manera particular surt molt car.
El petit poble de Pedro Barba va ser el primer assentament de la Graciosa, on es va originar una fàbrica per salar peixos el 1880. Aquest fet ens fa entendre el paisatge mariner que hi trobem: casetes blanques amb finestres verdes i blaves mirant al mar.
La platja de Las Conchas és una de les platges verges que encara queden a l'arxipèlag canari, situada al nord-oest de l'illa de la Graciosa. Amb 610 m de fina sorra blanca, és un dels racons més visitats pels viatgers que busquen la tranquil·litat i la bellesa del paisatge.
Davant aquesta platja, es pot apreciar l'illot de Montaña Clara.
Entre les 12.00 i les 15.30 no hi ha servei de ferris per tornar a Lanzarote, i per consell del taxista del 4x4 que ens va portar als llocs més interessants de la Graciosa ens vam quedar a dinar en aquest modest restaurant, i la veritat és que no ens va defraudar en absolut.
Un plat típic de les Canàries: “Las Lapas” (els barretets). Delicioses!
La casa del Taro de Tahiche, seu de la fundació, es troba al municipi de Teguise i va ser inaugurada com a centre cultural el 27 de març de 1992, sis mesos abans de la mort en accident de trànsit de César Manrique. Es tracta de l´antiga casa particular de l´artista canari, reconvertida en museu.
L'edifici està construït sobre un riu de lava producte de les erupcions que es van produir entre el 1730 i el 1736. El seu estil s'inspira en l'arquitectura tradicional illenca. Durant el recorregut per la fundació ens trobem amb espais inesperats com les cinc bombolles volcàniques naturals localitzades a la planta baixa, espais sorprenents que es comuniquen entre si per mitjà dels túnels que van ser excavats a la lava.
La Casa – Museu de Cèsar Manrique està situada al nord de l'Illa, al bell mig del pintoresc palmerar de Haría. L'artista va començar les obres de rehabilitació d'aquest antic mas al 1986, convertint-se en el seu habitatge habitual fins al 1.992, any de la seva mort. La visita suposa una trobada amb l'esfera més personal de l'artista.
El Museu Lagomar, també conegut com la Casa d'Omar Shariff, és una meravellosa construcció arrecerada entre les restes d'una antiga pedrera de Lanzarote. br /> Als anys 70, durant el rodatge de "L'illa misteriosa", Omar Shariff es va enamorar de Lanzarote i va decidir comprar una casa a l'illa. Quan va veure aquesta mansió a la venda no va dubtar a adquirir-la. El cas és que no hi va arribar a residir ja que la va perdre durant una partida de bridge.
El Lago Verde o Charco de los Clicos és una llacuna litoral inclosa al parc natural dels Volcans que es troba al costat de la població del Golfo -municipi de Yaiza-, dins l'àmbit del parc nacional de Timanfaya.
L'adjectiu verd prové pel color de les seves aigües, mentre que el terme dels Clicos fa referència a una mena de bivalves comestibles -malauradament desapareguts- que rebien el nom local de Clicos, amb fama de ser molt saborosos.
Els Hervideros són unes coves i forats de lava al costat del mar, que per les seves dimensions i formes escultòriques de pedra llaurada per l'erosió donen lloc a un paisatge de singular bellesa. Amb el mar en calma tot són reflexos de llums i un blau turquesa que sembla tret d'una postal; amb el mar embravit la fúria de les onades es desferma en espectaculars salts d'aigua.
Aquestes salines són les més extenses de les Illes Canàries i són un paisatge humà d'alt valor arquitectònic i cultural. Avui dia continuen produint l'or blanc que va ser essencial a l'economia de l'illa fins no fa gaires dècades. Es troben en una llacuna creada per erupcions volcàniques que van originar una barrera de lava davant del mar i han estat declarades Lloc d'Interès Científic per la presència d'aus migratòries.
Platja Papagayo destaca per la seva ubicació al Parc Natural dels Ajaches, una reserva protegida que garanteix la seva bellesa natural i la conservació del seu entorn. El que la fa única és la seva sorra fina i daurada, el contrast de les aigües turqueses amb el paisatge volcànic i el seu ambient tranquil, allunyat de l'enrenou de les zones més urbanitzades.
Capital de Lanzarote des de mitjans del segle XIX, Arrecife és una ciutat de caràcter mariner que al llarg de la història ha tingut una forta importància defensiva. Actualment compon el cor administratiu i comercial de Lanzarote.
Construït a la badia per protegir l'illa dels atacs pirates, actualment el Castell de San José acull el Museu Internacional d'Art Contemporani.
El far de Punta Pechiguera es troba ubicat al terme municipal de Yaiza, al sud de l'illa i senyalitza l'estret de la Bocaina, espai marítim que separa les illes de Lanzarote i Fuerteventura.
Com pot la seca illa de Lanzarote produir els seus excel·lents vins blancs i dolços? La resposta és la Geria, un forat cònic excavat en capes naturals de grava volcànica de diversos metres de profunditat, al centre del qual es planta una vinya, i a la vora de la qual es col·loca una mitja lluna de roques com a protecció contra el vent. Filera rere filera d'aquests perfectes buits tenyits de verd, ocre i negre produeixen un paisatge únic al món, que va ajudar a justificar la declaració de Lanzarote com a Reserva de la Biosfera per part de la Unesco.
El Monumento al Campesino és una obra de l'artista César Manrique. Està ubicat al centre de l'illa, al terme municipal de San Bartolomé i va ser la declaració pública de César Manrique a l'esforç dels homes i dones del camp. És una de les obres escultòriques més emblemàtiques i un dels símbols iconogràfics de l'illa.
Situat a Guatiza, municipi de Teguise, El Jardí de Cactus és l'última gran obra de César Manrique a Lanzarote, una creació fascinant que acull al voltant de 4.500 exemplars de cactus d'unes 500 espècies procedents dels cinc continents.
L'artista va escollir una antiga rofera (pedrera de rofe o sorra volcànica) usada com a abocador, suposant així la rehabilitació d'un paratge de gran valor paisatgístic a l'illa en estat d'abandó.
Situada al nord-est de la illa, la vila de Teguise va ser una de les primeres poblacions fundades a les Illes Canàries. Capital de Lanzarote fins al 1847, conserva un notable conjunt d'edificacions de gran valor historicoartístic. Destaquen el castell de Santa Bàrbara, ara convertit en Museu de la Pirateria; el Palau Spínola, ubicat en un casal senyorial del segle XVIII; l'antiga església de Guadalupe, i el convent de San Francisco.
Costa Teguise pertany al municipi de Teguise i és una de les tres principals zones turístiques de l'illa, juntament amb Puerto del Carmen i Playa Blanca. La localitat té zones de platja, ambient tranquil i un clima càlid, refrescat per una brisa atlàntica durant tot l'any.
Explica la llegenda que, el 1427, la verge se li va aparèixer a un pastor al nord dels núvols cims del cingle de Famara, al nord de Lanzarote. Aquell miracle va forjar la història de la Mare de Déu de les Neus, en honor de qui es va construir una petita ermita en aquest indret, el més alt de l'illa, a gairebé 650 metres sobre el nivell del mar. Tot i que els pirates la cremarien al segle XVI i el temple passaria més de cent anys en ruïnes fins que fos reconstruït, el 1724 el cabildo insular va nomenar la Mare de Déu de les Neus patrona de Lanzarote, ja que des dels seus orígens el lloc s'havia convertit en centre de peregrinació dels seus pagesos dels seus agricultors. Encara avui, cada 5 d'agost els veïns pugen en romeria des del nucli històric de Teguise per celebrar la festa de la patrona.
Des de dalt dels seus penya-segats es contemplen les tres illes majors de l'arxipèlag xinès: La Graciosa, Muntanya Clara i Alegranza.
El poblet de Famara és un lloc inoblidable. Els seus carrers coberts de sorra i les baixes cases de color blanc fan que sigui l'entorn perfecte per trobar la calma i la relaxació.
Las Grietas són profundes esquerdes formades al vessant del volcà Montaña Blanca, producte de l'erosió de la lava solidificada al llarg de segles. El resultat són passadissos estrets, parets verticals de pedra volcànica i una atmosfera que sembla treta d'un altre planeta.
Aquesta Ciudad Estratificada és un conjunt de formacions volcàniques que semblen tretes d'un altre planeta, creades per l'erosió del vent, la pluja i el sol al llarg de mil·lennis. El que les fa encara més singulars és l'extracció de rofe, una sorra volcànica utilitzada a l'agricultura local, que també ha donat forma a aquestes impressionants estructures rocoses.
Enlairant-nos de Lanzarote
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada